CRÒNICA SORTIDA AL TAGA

UNA ESTRENA DE TEMPORADA SENSE MASSA MIRAMENTS..... 

i no passa res.....quan volgueu i tornem.

Sant Martí d'Ogassa  és l’inici de la caminada. Arran de la pista cimentada amaga, mirada d’esquena, la seva alçada d’una nau.

Direcció a la portella d’Ogassa el camí s'enfila sense massa manies. Posats a queixar-nos remuguem per sota i sense dir res, no podem, que per ser la primera sortida de la temporada ens podríem contemplar una mica més. Be tu, una mica més pla no hi faria res.

De tant en tant un replà ens permet recuperar l'esbufec fins que tothom agafa el seu ritme. D’això es tracta de ritme. I al cap d’una estona el vent. Allò de l’aire en moviment i l’embolcall ressuscita de la motxilla. Urgentment. Cal parada d’agrupament. Som a la portella d’Ogassa. Avui l'han deixat oberta. 

Pujant a ma dreta i seguint el carener, cap el Puig Estela. Primer objectiu. Les coses han d’anar per objectius. Nosaltres això ho fem a poc a poc. El ritme que dèiem ha de permetre anar tranquil i observar l’espectacle d’una vista a l’infinit ventada, neta i freda. I una altra, més propera, de Pirineu de Costabona, Bastiments, Puigmal, Tossa d’Alp, i....el Taga a l’altre extrem de la carena. Ara venim.

Al cap d’una estona de tornar a l’esbufec, des de la portella d’Ogassa, arribem a la creu del Taga. El dia s'ha tapat de núvols alts, el vent no els deixa baixar, i la sensació de fred augmenta i l'instint recomana la retirada. 
Objectiu complet. La baixada un relax. El vent només treballava per dalt. 

SORTIDA TAGA I PUIG ESTELA