A LES 10:59 DEL 20/07/2014
CIM DE RATERA
De
baixada els Encantats són la referència del paisatge. Venen de cara. Permanentment
això, encantats. Fòssils de llegenda. Inevitables. Alces el cap i encara i són. I
que s’hi estiguin. Cada vegada els hi veus una gràcia més.
Aquesta
vegada no eren protagonistes únics. El temps seguia el guió de les prediccions i
al voltant de les dues del mig dia havia de ploure. Va ser puntual. I nosaltres
també. O millor dit nosaltres una mica justos. La pluja fina deia que venia i
el xàfec va dir ja soc aquí i nosaltres gaire bé. Els danys, però, varen ser irrellevants.
07:11 del matí
REFUGI D'AMITGES
Fer
la motxilla i els últims preparatius, evidentment no són la primera cosa que
fas al dia. El refugi pel matí és un tràfec de silencis i llums i ombres en
moviment.
El primer és incorporar-te al tràfec. En compte. No sigui que algun
silenci amb presses, educàdament trasbalsat, trenqui el teu propi ritme. Lent fins
a l’hora de l'esmorzar i fer els comptes.
Un
refugi ben situat com el d’Amitges et regala PAISATGE. Així amb majúscules. I més
si el dia es lleva clar i lluminós. Com va ser el cas. Esmorzar amb finestra i
el buffet lliure de “productes excursionistes” et reposen el bon humor per
encarar el que hem dit. Els últims preparatius per començar.
caminada fins al cim de Ratera
Estany de Sant Maurici, mirador del Portarro d'Espot i refugi d'Amitges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada