CASTELL DEL CASTELLCIR
Dit de la Popa per raons obvies.
Rumb al sud-oest navega el castell en direcció a Montserrat.
I nosaltres per una estona som tripulants en una coberta de runes. Pedres que insinuen espais adaptats a una estretor topogràfica que permeten la il·lusió de solcar per un mar de muntanyes.
L’esmorzar passa distret i tranquil abans d’entrar a la Sauva Negra. La fageda sorpresa.
Navegant amb el mateix rumb arribaríem fins als Ports per trobar-ne una altra. L'última del país en aquesta direcció.
Les fagedes són fràgils i el canvi climàtic no deixarà que sobrevisquin per gaire temps. Diuen. I sembla que serà així.
Sant Andreu, l’antiga església de Castellcir, i de baixada ha estat la primera visita de la caminada.
Fa dos anys a Boí i l’any passat a la Vall d’Aran vàrem conèixer la introducció del fenomen al nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada