LES GAVARRES

El proper diumenge  16 de març 

Santa Coloma de Fitor

FITOR  /  FITOR

recorregut per les Gavarres

Baix Empordà la plana i tres relleus, Montgrí, Gavarres i Ardenya. Calcari, pissarres i granític respectivament. Formes i vegetacions diverses i diferenciades. Paisatges i clima acollidors que han estat assentaments humans des de fa temps. Molt temps.

Aquest recorregut n’és una prova. Dòlmens, masos, pou de glaç, forn,  per entre alzines sureres i arboç i matolls de fulla perenne. Sobreviuen amb poca aigua i es defensen amb punxes dels herbívors i de tots plegats.

Santa Coloma de Fitor, sorpresa per la vista com cada un dels masos que apareixen sobtadament entre el bosc de formes arrodonides. La muntanya vella és de relleu treballat pel vent i la temperatura. 

aribant a Mas Cals

Mas Anguila, Mas Plaja, Mas Cals i el pou de glaç, Dolmen dels Tres Peus, Santa Coloma de Fitor... seran des de les hores nous coneguts que treuen el nas entre un relleu assenyat. 

Mas Plaja

LES GAVARRES

SANTA COLOMA DE FITOR

CRÒNICA 2X2 PLÀCIDA MEDITERRÀNIA

CRÒNICA FOTOGRÀFICA

(de moment)

CRÒNICA 2X2 ventats a SANT JERONI

...els francesos sempre i surten perdent.

Fou un Sant Jeroni ventat no gaire hospitalari. Bé no gens. La nostra estada va ser, malgrat tot, prou llarga tot esperant el torn per fer la foto al millor lloc. La sala mirador de casa seva era plena de gent.

Abans, passant per Sant Joan, la remor d’advertència d’una mica de bosc ja feia preveure que al cim, aquell dia, en Jeroni, malgrat ser sant baró,  no estaria per orgues.

Pujant l’escala de casa seva era evident el clam que no convidava a seguir. Però nosaltres tossuts i tossudes. Havíem de ser a la foto. I hi vàrem ser.

De fet el dia va donar per a molt més i de bona qualitat. La ventada. una anècdota

Montserrat té això que tenen les coses úniques al mon. Només per ser-hi, en qualsevol moment, ja n’hi ha prou per tenir el privilegi de gaudir-ne.

Plecs de llibre, elefant, prenyada, Magdalenes, mòmies, gorro frigi,... són un relleu que permet badar doblement.

Som dins un mon que l’envolta un perfil suggestiu per a la imaginació, ja bades, i mimètic amb formes diverses que fan xerrar, ja t’atures a badar.

I així passa el dia mentre fas els gairebé mil metres de desnivell de pujada d’anar fent, des de Collbató i de baixada, sobtada, pel camí dels francesos. També pot ser al revés. És clar. En tot cas, pels caminaires, els francesos sempre i surten perdent.