SORTIDA CAMINADES 2X2 21 D'ABRIL

MONTSERRAT  I UNA MICA D'ERMITES

 Sant Salvador, Sant Benet, Sant Dimes, la Santíssima Trinitat són les que veurem i n’hi ha moltes més.

Tota la Muntanya és propícia a la raconada que permet la solitud penjada i espectacular de la vista indefinida sobre el lloc dels tràfecs del viure secular. Són ermites de la muntanya. Són Montserrat.

Ha estat el lloc de la pregaria de vida austera i solitària. Només l’ermità i l’entorn, petit i conquerit a una topografia impensable.

Era altre temps. No hi havia escaladors que passen a prop, ni gossos que vigilen l’estança tancada de ves a saber qui i quant temps s’hosteja ara a l’ermita de Sant Salvador. Des d’on es pot veure la de Sant Dimes enclavada i fent equilibris entre dues roques....

Aquesta és una altra caminada per un paisatge d'encanteri, temptador per a molta  gent que et trobes sense pausa. Bon dia senyor ermità. Bon dia, bon dia, bon dia tres o quatre seguits cada cop. I de tant en tant anem bé per anar a... o, quant falta per arribar a ...

Ara l’ermità no tindria tranquil·litat per a l’oració...

....i mentre tant un cavall Bernat 

i una roca Prenyada

CRÒNICA 2X2: CASTELL DE BURRIAC FONTS D'ARGENTONA

A dalt del castell hi varem arribar aviat. Era massa d’hora per tornar a casa. 

Des de l’alçada és fàcil veure per on pots passar. De fet la gent que passeja es deixa veure intermitent per les clarianes del bosc. 

Són coloraines de roba vistosa que contrasten amb la gama de verds del bosc de  pins, roures i alzines, i que  ordenats en filera delaten senders invisibles.

No tornarem pel mateix camí, tenim temps per allargar la volta i fer una descoberta d'altres fonts no tant principals com les que hem visitat de pujada. 

Tot plegat, amb el temps que teníem, teníem temps de sobra per, fins i tot, si convenia, perdre'ns pel basant  de mar del maresme.

I ho varem aconseguir. Varem ser capaços de perdre'ns i anar a para a una cantera  que feia estona que la veiem de cara. 

El que no en veiem era l’esquena i un cop arribats, l’emoció de baixar per llocs improvisats, per dir alguna cosa, per anar a parar allà mateix on no volíem anar i sense fer la descoberta de les fonts no tant principals.

La font picant, abans ho era, ha canviat aquella agulla per un gust a clor de prevenció d'infeccions però encara és  prou fresca per fer un glop agraït.

La font picant, ja era previst visitar-la al final, és dins un entorn de parc de plataners que a l’estiu han de fer una ombra de somni i ara permeten que el sòl escalfi els jocs familiars d’un matí de diumenge.

Punt i final d’una altra sortida al costat de casa.