SORTIDA CAMINADES 2X2: 20 DE MAIG

PLA DE LA CALMA

Ara digueu: la ginesta floreix arreu els camps hi ha vermell de roselles...

I l’Esperança diu que es ginestrella. No seré pas jo qui li digui que no. Som al Pla de la Calma i, sigui com sigui,aviat esclatarà el color grog.

De passada cap al Sui no hi ha boscam. Sembla que al segle XIX l’agricultura va modelar el paisatge. Es masos  aïllats en son testimoni

Les artigues varen treure extensió de bosc per guanyar plana de conreu o pasturatge. I encara hi és la plana. La de la Calma.

Paisatge natural o bé artificial? 

En qualsevol cas però,... complicitat amb el medi!. Que ja ve d’antic com ho diu la pedra estelada del Pla de la Calma. De passada cap al Sui, dins la cabana, una reproducció de la pedra. L’autèntica al museu. És un senyal de prehistòria.

...nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues....

I anar cantant...

Pot  ser és el paisatge.

per a més informació
http://www.diba.cat/parcsn/parcs/equipaments.asp?parc=3&tipus=6&m=29&s=174
http://www.museuetnologicmontseny.org/ca/montseny/?categoria=Patrimoni

CRÓNIQUES 2X2: TALAMANCA

Un matí és poc o molt temps per a fer segons que. Talamanca és un bon motiu per sortir de casa. És un lloc on varen passar coses aviat farà tres cents anys. Des de les hores som un país conquerit.

Al castell de Talamanca, i de no fa gaire temps, ens expliquen la última victòria de l’exèrcit català. 

En poca estona fem un viatge en el temps i es pot veure un exercit fugir cap el Vallès per allà, per aquell coll que la guia ens assenyala. I un més mes tard queia Barcelona. 

I nosaltres continuem volent ser. Només faltaria!

El recorregut per la riera ens permet en poc temps descobrir un molí, una sínia i un forn de ceràmica. 

Tots tres ginys instruments del fet quotidià que no amaga la capacitat de parlar amb els recursos naturals i la duresa de la vida de temps passats. 

No hi havia botons per prémer, hi havia l’aigua per al molí, l’ase per a la sínia i el domini del foc per a la ceràmica i un paisatge de vinya que va desaparèixer amb la fil·loxera.

Ja ho veieu hi ha llocs en que el temps d’un matí dona per a molt i en que el passat t’anima a continuar volent ser.