CRÒNIQUES 2X2: CASTELL SAPERA

Dues maneres de veure el mon des d'un mateix lloc tot pujant a la pedra amb nom de castell: Castell Sapera.

Un matí arrauxat, de vent fred que neteja, transparent i... altre cop fred. Només faltaria!!. Ja estem arribant a l'hivern.... 

I al fons el mar i davant Montserrat. LA MUNTANYA! 

I la llum, fantàstica!!

Sant Llorenç i l'Obac és un parc molt transitat de gent a qui agrada perdre's. És un dir això. En som masses per fer-ho, el perdre's. Tant se val!!. No hi fa res. Fins hi tot, ara per Nadal, pastorets de la muntanya dins una caixa de vidre petrificats pel fred. Bé plastificats.

Arrecerats i  buscant el sol, l'esmorzar d'entrepà i aquest cop, pastes de celebració. Tenim una ESPERANÇA. Amb lletres grosses. La nostra no és santa com la del dia 18 de desembre però per al.lusió ho varem fer notar: Santa Esperança. Entre nosaltres, la nostra, no va en camí de ser-ho i tampoc s'hi mata gaire

I tot això entre mig de conglomerats de còdols cimentats amb carbonat de calci. Rouredes i alzinars. Escultura geològica i vegetació. I al fons, clarament, el Pirineu nevat.

Un dia esplèndid!

SORTIDA CAMINADES 2X2 EL 18 DE DESEMBRE

El Castell Sapera

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba a la Serralada prelitoral catalana, a cavall de les comarques del Bages i del Vallès Occidental,...

Pròpiament, el massís juntament amb Montserrat, els cingles de Gallifa , etc.,  forma la vorera continental del Sud de la Depressió de l'Ebre... 

El Montcau des del Castell Sapera

Per les crestes de la Mola i el Montcau hi passa la divisòria d'aigues entre les conques del Besòs i del Llobregat, que s'allarga fins a Sant Cugat del Vallès..

La vegetació característica del parc natural és l'alzinar, que per sobra dels 800 metres s'enriqueix amb espècies pròpies dels llocs humits com la  moixera, el boix i el roure...

I més coses per descobrir com la pròpia experiència d'un paisatge únic, de panoràmiques i raconades que sorprenen i corprenen. I la muntanya de Montserrat emergeix de la boira, il·luminada pel sol matiner...

Panoràmica: el Paller de tot l'any i al fons Montserrat

per a més informació:

http://www.xtec.cat/cda-bages/treball/fitxesdetreball/bosc/Camiralibandolers.pdf

http://www.panoramio.com/user/2712331/tags/Castellsapera

http://www.santllorencdelmunt.com/fotos.php#FO230

http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=4

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DE LA TARDOR DEL MONTSENY

 Un dia de tardor com cal.

Això és el que varem tenir tot pujant per la fageda i més tard contemplant el paisatge des del Turó de l'Home. Bé des del Turó poca cosa varem veure. Per ser exactes només una mica abans d'arribar-hi i tant sols per un moment es va obrir la boira 

La primera sortida, ja se sap, la forma no està al cent per cent i per això varem mantenir un ritme de ball lent. Així doncs, de mica en mica,  varem assolir la fita.

Amb l'entrapà, un cop a dalt, varem recuperar l'energia suficient per anar baixant amb la pluja a l'esquena. Alguns més ràpids, per la baixada i per la remullada i d'altres, més assenyats, a ritme de paraigues obert varen ser  l'anècdota d'un dia de tardor.

A dinar erem a casa només una mica més tard de l'hora prevista i amb la feina feta: L'avetosa, la fageda i la visita al  cim del nostre paisatge: el Turó de l'Home. 

SORTIDA CAMINADES 2X2: 20 DE NOVEMBRE

La humitat i la temperatura són factors de vida orgànica. A microclimes diferents, altres valors d'humitat i temperatura. A la muntanya l'alçada i la orientació són causa de diferents tipus de formacions vegetals. Ja ho hem vist a la serralada de marina.
Ara toca al Montseny. Més amunt dels mil metres creixen, pròpies d'ambients centreeuropeus, fagedes i avetoses. I amb el faig el color esplendoròs de la tardor.Cap el Turo de l'Home i les Agudes a través d'una fageda i, per camí bosquerol, una catifa sorollosa de fulles de colors.

per a més informació:

http://www.diba.es/parcs/montseny/montseny.htm

http://www.turismevalles.net/cat/natura/parc-natural-pn-del-montseny/2/9.html

http://www.montseny.cat/

PER ANAR FENT BOCA

imatges de possibles llocs per anar a visitar

Malgrat  la crisi, ja tenim el programa de sortides per al curs actual. Ens mantenim fidels a la proposta  de  l’excursionisme anomenat cultural. La difusió del paisatge, el patrimoni arquitectònic i  el costumari popular ha estat una exercici habitual de l’excursionista: caminar i parlar, observar i transmetre, aprendre i explicar.

El matí d’un diumenge de cada més, el tercer, des del novembre d’enguany fins el juny de l’any que ve repetirem l’experiència del curs passat pels indrets que s’especifiquen en l’apartat PROGRAMA D’INTENCIONS d’aquest bloc.

Només pel juliol anirem una mica més lluny,.. al PIRINEU! El  Romànic i els estanys de la ruta dels Carros de Foc són el motiu de la visita a la serralada.

Llums de tarda i de matí i foscor transparent de nit a porta de refugi.... no us ho perdeu!!!

CAMINADES 2x2

CRÒNICA FOTOGRÀFICA DE CAMINADES2X2 AL BASTIMENTS

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DEL MONTNEGRE - EL CORREDOR

El  Santuari del Corredor  és un punt conegut pels que van en BTT i, pel que fan quan baixen de la bicicleta després de la pujada, anhelen deixar la màquina de dues rodes, tocar de peus a terra i aconseguir ràpidament la seva recompensa: combregar amb  àpats tradicionals a la brasa. 

Això més o menys ja ho dèiem quan anunciàvem la sortida. El que no havíem endegat és que al santuari s’hi venera la Mara de Déu dels Socors: hi ha noms que obliguen

Venint del Dolmen de ca l’Arenes, s’hi arriba a través d’un alzinar ombrívol. La vista situa al santuari al fons d’una esplanada d’herba que fa de jardí natural. És una vista, com de finestra, d’un espai de sostre arbrat en el que el sol i entre amb discreció. 

Abans el dolmen de ca l’Arenes, la font del Ferro i el baixar fins a les parts més obagues dels boscos de la Serralada, torrents d’escorrentia de tempestes i humitats i el tornar a pujar a les carenes mes aspres.

Patrimoni arquitectònic, diversitat de microclimes i riquesa d’espècies animals i vegetals. 

Història i biodiversitat que tenim la fortuna de poder observar a prop de casa.

SORTIDA CAMINADES 2X2: MONTNEGRE - EL CORREDOR

Ara fa un any varem adonar-nos de les dues besants de la serralada de Marina. La obaga i la del mar. Dos mons diferents.
Aquest és un itinerari per la zona obaga entre monuments del nostre patrimoni arquitectònic. 
La zona humida de fangars, fonts, ombres i roures i alzines i la de mar de capçades de pins pinyers són components d’altre tipus de patrimoni.

El dolmen de ca l’Arenes, la masia de Can Bosch, en rehabilitació, i el Santuari del Corredor on els “beteteros” combreguen amb seques amb botifarra o/i cansalada, torrades amb formatge o botifarra i beuen una mica d’aigua sense barrejar-la amb el got de vi o copa de cervesa de vidre entelat... i aquella gent assedegada que arriben a l’aplec dels dies festius i entren a la rectoria per demanar que la pau sigui amb vosaltres. 
La pau és per a les dones i noies atrafegades per a que es facin les voluntats dels senyors de vestimenta estrafolària i arrapada que uns moments abans han tocat de peus a terra un cop han baixat de la bicicleta.

Salut i patrimoni!. 

per a més informació:


http://www.diba.cat/parcs/itineraris/montnegre/
http://www.diba.cat/media/girafulls/Parcs/rutespatrimoni/
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2494
http://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_del_Corredor

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DE RUPIT SALT DE SALLENT

Pel camí, des de Rupit cap al saltant de Sallent, ja es veia que el riu anava una mica ple. El so no era remor. Era soroll cridaner de riu turmentat i una mica salvatge.   

El sender conduïa, sovint inundat, per lloc ombrívol  de verds transparents i reconades  de frescors humides. 

El riu s’escolta proper. I es veu per entremig d’un paisatge frondós.

El saltant es mostra esplèndid i generós. No hi ha decepció. La imaginació fins i tot ha quedat curta: la travessa a peu moll i refrescat és tota una aventura per a petits i grans. 

Passem?, no passem? i... passem!

Són paisatges esplèndids, acollidors i feréstecs a l’hora  que fan viure i morir sentiments i històries. Les nostres.  La escrita, la parlada, la que fa història en majúscula i la que nosaltres mateixos varem viure aquest diumenge pel matí;  insignificança que, malgrat tot,  com tantes i tantes altres estones són complicitats, són arrelament  i són amb el temps allò que nosaltres mateixos som. 

Rupit a 15 de maig del 2011  

SORTIDA CAMINADES 2X2 RUPIT SALT DE SALLENT

Sant Joan de Fàbregas datada documentalment per primer cop  a finals de segle X és una capella romànica de bon veure dins un paisatge Guilleries, Collsacabra. Saltant de Sallent, espectacular, a pocs minuts de la població. I camins ombrívols de llums que s’escolen per entre mig de fulles de verds transparents són raons més que suficients per anar a passar un diumenge pel matí.

Rupit és ara un poble transformat. És un poble receptiu als visitants de tota mena. Apartat en una raconada de cinglera allà per on en Serrallonga feia cavalcar la seva muntura.

Ah! a Rupit hi ha ànecs de carrer. No us ho perdeu.

http://www.osonaturisme.com/interior.php?idcanal=1&idcategory=17&idioma=CA 

http://serrallonga1640.blogspot.com/2011/02/de-sau-rupit-1.html

http://pieraedicions.com/rupitpruitbreuhistoria.htm

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DE LA RESCLOSA DEL SANTPARE

La resclosa del Sant Pare era el lloc per arribar. Més tard, després d’esmorzar i si el temps i les ganes de caminar eren favorables arribaríem al gorg de les Elies. Són indrets de la riera de Caldes amb una fesomia poc transformada. Són tancats i esquerps. Són llocs que no venen de pas i el temps els amaga i fa que no hi passi ningú. Ni tan sols ell mateix. S’atura. No en surt i el conserva. Fantàstics!. Són mons d’altres temps que ens fan companyia.

Una mica més amunt Sant Sebastià de Montmajor, el castell de Gallifa, ja visitats i més avall, de tornada, una arquitectura del paisatge modelada per l’activitat humana i la del temps.

A finals del XIX balnearis i llambordes: dos motius per a un trenet al costat de la carretera. Barcelona com a destí o inici de trajecte. 

L’extracció del granit feia paisatge, el repòs d’aigua calenta feia ciutat i el trenet i la llamborda feien camí.

El camí de Foment tal i com agrada recordar a la gent de Caldes.

SORTIDA CAMINADES 2X2 A LA RESCLOSA DEL SANTPARE

 Comencem a caminar cap a la Torre Nova la veurem de lluny i...

Per Caldes de Montbui a través del camí del Foment, be d'anada o de tornada, tant li fà, fem el temps enrera i recordem l'activitat de la pedrera o les pedreres.
El camí de llambordes de granit és un element del patrimoni d'ingenyeria civil de la vila. Diuen que el trenet de Caldes, arran de carretera cap a Barcelona, ara ja no hi és, tant de bo hi fos com a via verda, s'en feia un fart de carregar-la cap a ciutat.

I més coses tot caminant cap el gorg i la resclosa de les Elies ens trovarem la resclosa del Sant Pare .

Ara la riera deu baixar plena.... amb el que ha plogut!. Serà de bon veure.

la resclosa de les Elies

per a més informació

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/09/torre-nova-de-caldes-de-montbui_25.html

http://www.flickr.com/photos/chacobo_flickr/3881753213/

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DEL CASTELL DE MONTSORIU

Abans un castell era una fortalesa.

... i el castell de Montsoriu va suportar dos setges perquè tenia una gran reserva d’aliments i d’aigua i estava dissenyat per a la defensa. L’entrada era un laberint ple de paranys... I la guia continua la seva explicació.

Ara és una escultura amb una història per descobrir.

... i les imaginacions, les nostres, alimentades per les històries de pel·lícula, del bo i el dolent, del noble cavaller i el cobdiciós vassall, de princeses i de malvats... ens han fet créixer jugant a ser personatges vencedors de grans batalles i protagonistes de grans gestes. 
I nosaltres som com som per totes dues, la Història i les Històries.

Val la pena anar al Castell de Montsoriu pujar a la torre i constatar  que l’AP7 ja la feien servir els romans i preguntar per la torre de l’heura i ser el compte o la dama roja que la nit de Sant Joan es fonien galopant amb un cavall negre.

SORTIDA CAMINADES 2X2 CASTELL DE MONTSORIU

 

EL CASTELL DE MONTSORIU. 

HISTÒRIA...       

Es té coneixement de l'ocupació del turó de Montsoriu des d'època ibèrica, encara que....

Any 923: en l'Acta de Consagració de l'església parroquial d'Arbúcies apareix el topònim Montsoriu com a delimitació d'uns masos...

Any 1002: referència documental d'un lloc anomenat Montsoriu: "locum que dicunt Monte Suriz, uel in...

Any 1011: menció indirecta de l'existència del castell de Montsoriu, quan trobem esmentat Amat de Montsoriu. 

Any 1033: Ermessenda, filla d'Amat de Montsoriu, es casa amb Guerau de Cabrera.

Tret de la web dels Amics del Castell de Montsoriu

...I LLEGENDES

...al punt de la mitja nit treu el cap pel cim de la torre de l'heura la Dama Roja del castell de Montsoriu. Tot despentinada, a la mà dreta hi porta un corn de caça i a l'esquerra una llanterna encesa...

.... el castell de Montsoriu hi vivia una bruixa dita na Guilleuma. Totes les nits sortia acompanyada per una gran cort de serventes, totes elles vestides de blanc......

Ja ho veieu, és cosa de no perdre-us-ho.

Hem reservat visita guiada. 

informació a:

http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.9eeb863ee6d306ad86a64e10b0c0e1a0/?vgnextoid=dd1fef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=dd1fef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&contentid=7b4874db74006110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://www.webgipal.net/vescomtatcabrera/download/geneaologia.pdf
http://www.webgipal.net/vescomtatcabrera/ajuntament/grups.asp?Id=11228
http://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Montsoriu
http://www.aacmontsoriu.org/

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DE TINES DE VINYA AL TORRENT DEL FLAQUER

Tampoc va ser un  dia clar i tampoc, per descomptat, el sol va fer-nos la visita d’escalfor.  Sembla que, aquest any, el sol faci el mandra  els tercers diumenges de cada mes.  

Però nosaltres no defallim i a l’horari previst, varem començar la caminada pel torrent del Flaquer. Només calia deixar-nos dur per les indicacions i seguir el camí fins a la casa del Flaquer.

Per cert  aquest és un d’aquells masos amb el que hi pots arribar a tenir una conversa. I és que les seves parets de pedra despullada deixen veure el pas del temps i transparenten els seus afegits en les bonances econòmiques. La masia és una casa que s’adapta a les necessitats que genera l’explotació del conjunt de terres que en depenen. A més collita més necessitat de magatzem i més espai pel bestiar. A més rendiment més benestar i grandesa.

El temps d’excursió fa que la conversa sigui curta i, per descomptat, incompleta. És com l’amic que fa temps que no veus i et trobes de sobta en un lloc inesperat.

-Hem de quedar per veure’ns un altre dia.

De tornada, la conversa, l’observació del paisatge transformat, de vinyes a bosc, i un altre cop de les tines, ara des de més lluny,  fan que, sense adonar-nos,  arribem al final de la descoberta matinal d’un altre racó de món prop de casa nostra.

SORTIDA CAMINADES 2X2 TINES DE VINYA AL PARC DE SANT LLORENÇ

Tines a peu de vinya per reduir costos de producció quan la fil·loxera feia estralls a Europa. Aquesta va ser la resposta dels pagesos de Rocafort, Pont de Vilomara, Mura i Talamanca per atendre  a la gran demanda de vi. Era l’alternativa a l’elaboració en tines separades a cada mas. El cost excessiu del transport, l’estalvi de temps i la major despesa de les instal·lacions individuals varen ser motiu d’una singularitat a Catalunya.

El que ara podrem veure és la transformació de muntanyes graonades amb murets de pedra, en una massa forestal que amaga, de no ser-hi les tines, una fesomia de feixes i ceps i activitat frenètica en el temps de la verema.

  

Les tines són conjunts arquitectònics, únics, que parlen de nosaltres mateixos. 

més informació a:

http://www.diba.cat/parcsn/parcs/plana.asp?parc=4&m=39&s=233&o=15

http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_14550468_1.pdf

http://www.vadevi.cat/article/denominacions/63/tines/enmig/vinyes/la/magia/vi/valls/montcau/la/comarca/bages.html

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DEL PUIG DESCALÇ

La trobada i la fotografia de grup a Puigraciós va ser l’inici de la sortida al Puig Descalç. És un cim pintoresc. Algú diria que és una mena de bony arrodonit al mig, un cop a dalt, del Bertí.  

Està al mig vol dir que tothom et veu i que veus a tothom. I des del mig, s’ha de mirar tot el que es veu. És veí de Sant Pere. El de Bertí.  I molt a prop del Clascar. Per cert, aquell matí venia amb nosaltres l’Helena Almirall i ens va confessar que el seu pare no havia tingut res a veure amb aquella mena d’imitació de castell. El Clascar darrera una solana i davant d’un alzinar fantàstic són el que queda d’un somni de qui sap qui.

I de camí, el petit espai ple d’història i rituals religiosos de la gent de la muntanya, de la gent de dalt de la cinglera, Sant Pere de Bertí.I a l’horitzó la torre Foster  sobresurt per sobre d’un mar pla de boira. 

És el contrast dels monutemps.