CRÒNICA 2X2:

 SANT MARÇAL / MATAGALLS / COLL DE BORDORIOL

 Un cel gris de boira baixa i  poca llum apaga, fora de temporada, l’exuberància d’una fageda de color verd tendre. 

El camí des de Sant Marçal al Matagalls és ombrívol. 

Només una glopada de llum al Coll Pregon. 

De fet la memòria i alguna espurna de sol, 

literalment espurna, 

permeten imaginar el sostre de vitrall de fulles primerenques i  netes 

que es s’enlairen per entre branques i troncs.

Som al temple de la fageda de Sant Marçal. 

Bé, avancem per un paisatge verd i net de sota bosc
resignats un altre cop a la perspectiva d’un dia plujós.
Però si les avetoses i les fagedes i són és perquè plou.
Aquests paisatges del Montseny,
reserva de la Biosfera no ho oblidem,
són paisatges centreeuropeus i
són illes entre el bosc mediterrani d’una mica més avall. 

O sigui que no perdem l’humor perquè al cap i a la fi, 

qui perd els orígens per la identitat. 

I un cop al collet de l’Home Mort, 

s’obre l’altra orientació de la muntanya del Matagalls. 

Res a veure. 

És el que tenen els nostres paisatges. 

Són assequibles per a gaudir de la biodiversitat 
amb caminades  de diumenge al matí. 
I des del collet 

la boira ens deixa veure a vegades la creu del Matagalls. 

El cim.

  

De baixada, 

allà a la font dels Mosquits, 

capelina i manta. 

Un tros més avall pedregada petita i discreta 

però que enfarina el camí.

Ja és la segona vegada en poc temps que gaudim 

de clima centre europeu a l’hora de tornar a casa. 

Serà algun tipus de presagi?.

CRÒNICA 2X2:

 LA SERRA I EL PLA DE BUSA

La Vall d’Ora fou, diuen, escenari de batalles entre tropes musulmanes i les de Guifré I el Pilós i justament s’atribueix en aquella estada atrafegada la llegenda de les quatre barres com quatre dits de sang sobre un escut daurat. Els quatre dits de sang eren de Carles el Calb i la sang de la ferida del propi Guifré el Pilós a la batalla de la Vall d’Ora. Allà pel 897

 

Els elements imaginaris de les llegendes són habitualment aquells mites que esdevenen motiu de monuments. Emplaçar-los en un paisatge és afegir un atractiu més per a la seva visita.

A la serra de Busa no li calen aquests  incentius. El seu paisatge natural  de graus i cingleres ja és prou motiu per desvetllar emocions i estímuls que conviden a la visita d’aquest indret una mica o molt amagat de la geografia del nostre país. Potser la dificultat d’accedir-hi va ser en altre temps el motiu per a l’establiment dels masos que ara admirem per la seva pervivència i per les seva arquitectura que té la qualitat de dialogar permanentment amb el paisatge.

De fet la dita del sempre plou sobre mullat és adequada per a la Serra de Busa: la presó de Busa, les balmes convertides en habitacles de resistència a la guerra del Francés, l’esglèsia de Sant Pere Graudescales, element de l’antic monestir, el pla de Busa, la miranda sobre la Serra dels Bastets, El Pedraforca per la basant poc coneguda que amaga la forcadura, la..., són motius d’interès que hi pots trobar en el recorregut de tot un dia d’excursió.

I fent honor a la dita del plou sobre mullat el dia ens va obsequiar amb un xàfec i pedregada de capelina i pas de no posar-se nerviós fins que... agafes la directa cap a l’aixopluc reduït del cotxe.

És una manera de viure el paisatge en tots els seus estats.

CRÒNICA 2X2: MONTSERRAT I UNA MICA D'ERMITES

Un dia com n’hi ha pocs. I la muntanya de Montserrat que 

s’esplaia. I nosaltres muts. Gaudir  un espectacle com aquest 

no et permet les paraules. De fet ni et planteges trobar-les.

El camí puja sobtat. I és que no n’hi ha un altre. Les formes rocoses són parets o singularitats verticals que poques vegades es deixen pujar caminant fins al cim. 

Només guanyes alçada per canals vegetals entre roques i la ziga-zaga  és inevitable per fer el camí més planer.

Un cop a d’alt la vista s’allarga fins l’infinit sense passar per alt les formes irrepetibles a cap altra part del mon. 

És un paisatge que t’acosta al misteri quan no hi ha respostes del perquè de les coses. 

La  mica d’ermites, antuvi solitàries, en són testimoni.

I nosaltres afortunats de ser a prop de casa 

SORTIDA CAMINADES 2X2 19 DE MAIG

SANT MARÇAL 

MATAGALLS 

 COLL DE BORDORIOL

SANT MARÇAL 1920? 

fotografia Rossend Flaquer 

C.E.C.

Aquest, diuen, ha estat un camí iniciàtic per a molts excursionistes.

Matagalls potser és un cim que es visita més des de Collformic. La Matagalls / Montserrat, l’aplec del Matagalls, la seva accessibilitat molt més fàcil des d’aquest coll fa que la seva imatge sigui una continuïtat del pla de la Calma.

Us convidem doncs en aquesta proposta a la descoberta o simplement tornar a gaudir d’un paisatge primaveral de cara nord.  Penseu que els verds de pluja intensa són l’expressió de la vitalitat explosiva del tornar a néixer. Aquesta primavera n’és un bon exemple.

Sant Marçal, de fa temps, és un testimoni mut de l’espectacle que la història ha posat al seu abast.

I els tres bisbes, Terrassa, Vic i Girona, i tenen la  seva taula per reunir-se sense sortir de les seves diòcesis. Potser només és una excusa. 

recorrregut d'uns 9 Km

desnivell de 600 m

tot aprox.

 dificultat: anar fent

veure youtube columna esquerra