Dues maneres de veure el mon des d'un mateix lloc tot pujant a la pedra amb nom de castell: Castell Sapera.
Un matí arrauxat, de vent fred que neteja, transparent i... altre cop fred. Només faltaria!!. Ja estem arribant a l'hivern....
I al fons el mar i davant Montserrat. LA MUNTANYA!
I la llum, fantàstica!!
Sant Llorenç i l'Obac és un parc molt transitat de gent a qui agrada perdre's. És un dir això. En som masses per fer-ho, el perdre's. Tant se val!!. No hi fa res. Fins hi tot, ara per Nadal, pastorets de la muntanya dins una caixa de vidre petrificats pel fred. Bé plastificats.
Arrecerats i buscant el sol, l'esmorzar d'entrepà i aquest cop, pastes de celebració. Tenim una ESPERANÇA. Amb lletres grosses. La nostra no és santa com la del dia 18 de desembre però per al.lusió ho varem fer notar: Santa Esperança. Entre nosaltres, la nostra, no va en camí de ser-ho i tampoc s'hi mata gaire
I tot això entre mig de conglomerats de còdols cimentats amb carbonat de calci. Rouredes i alzinars. Escultura geològica i vegetació. I al fons, clarament, el Pirineu nevat.
Un dia esplèndid!