SANT MARÇAL / MATAGALLS / COLL DE BORDORIOL
Un cel gris de boira baixa i poca llum apaga, fora de temporada, l’exuberància d’una fageda
de color verd tendre.
El camí des de Sant Marçal al Matagalls és ombrívol.
Només
una glopada de llum al Coll Pregon.
De fet la memòria i alguna espurna de sol,
literalment espurna,
permeten imaginar el sostre de vitrall de fulles
primerenques i netes
que es s’enlairen
per entre branques i troncs.
Som al temple de la fageda de Sant Marçal.
Bé, avancem per un
paisatge verd i net de sota bosc
resignats un altre cop a la perspectiva d’un dia plujós.
Però si les avetoses i les fagedes i són és perquè plou.
Aquests paisatges del Montseny,
reserva de la Biosfera no ho oblidem,
són paisatges centreeuropeus i
són illes entre el bosc mediterrani d’una mica més avall.
resignats un altre cop a la perspectiva d’un dia plujós.
Però si les avetoses i les fagedes i són és perquè plou.
Aquests paisatges del Montseny,
reserva de la Biosfera no ho oblidem,
són paisatges centreeuropeus i
són illes entre el bosc mediterrani d’una mica més avall.
O sigui que no perdem l’humor
perquè al cap i a la fi,
qui perd els orígens per la identitat.
I un cop al collet
de l’Home Mort,
s’obre l’altra orientació de la muntanya del Matagalls.
Res a
veure.
És el que tenen els nostres paisatges.
Són assequibles per a gaudir de
la biodiversitat
amb caminades de diumenge al matí.
I des del collet
amb caminades de diumenge al matí.
I des del collet
la boira ens deixa veure a vegades la creu
del Matagalls.
El cim.
De baixada,
allà a la font dels Mosquits,
capelina i manta.
Un tros més avall pedregada petita i discreta
però que enfarina el camí.
Ja és la segona vegada en poc temps que gaudim
de clima centre europeu a l’hora de tornar a casa.
Serà algun tipus de presagi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada