CAMINADES 2x2

CAMINADES 2X2

Aquest és el nom d'una iniciativa oberta a tothom qui vulgui conèixer indrets propers a casa nostra a través de caminades matinals. Pensem que, sovint, no en sabem gaire d'allò que podem veure des de la finestra de la cuina de casa. És a dir som una mica ignorants del nostre jardí i... volem posar-hi remei!.

Ah!, el 2x2 és per la tracció a les dues cames.

ORGANITZA LA UEC DE LA VALL DEL TENES


dimecres, 13 de febrer del 2013

SORTIDA CAMINADES 2X2 17 DE FEBRER


CASTELL DE BURRIAC 
FONTS D'ARGENTONA








El castell de Sant Vicenç,  ara de Burriac, s'aixeca dins el terme de Cabrera al límit amb el d'Argentona. Era el centre d'una baronia amb la jurisdicció sobre les poblacions i parròquies del voltant. Argentona va intervenir activament en la resistència a suportar el jou feudal fins a la renúncia als seus drets de l'últim dels senyors, els Desbosc. Allà pel 1660.



Ben situat i d'ascensió sobtada és un passeig que cal agafar-se'l amb seny i calma. Passar per les fonts és una bona estratègia. Són situades en boscos de torrent i de vegetació frondosa. Alzina, alzina surera, pi blanc i pi pinyoner amb sotabosc d'arboç, bruc, ginesta, romaní, garric i gatosa. 


Les fonts aprofiten l'acumulació del sauló al fons dels torrents com a magatzem d'aigua i varen ser motiu de balnearis, aigües minerals i medicinals, que varen donar renom a la població com a centre d'estiueig, a partir dels anys quaranta del mil vuit-cents.  



La sortida al tram final, precisa d'ún 
esforç una mica com de conquesta i és que el castell no és al lloc que és per casualitat. i això es fa notar.

Que sigui en honor dels vilatans avantpassats d'Argentona. 

I no patiu un cop a dalt.., la vista és d'ocell


  















dilluns, 4 de febrer del 2013

CRÒNICA 2X2: EL PARC DE SANT LLORENÇ














Sorpresa, en aquest cas gratificant, és allò que passa quan no hi comptes. 


La sortida al PARC DE SANT LLORENÇ ha estat la trobada de gent amant del caminar “tranquil” – res a veure amb adormit -  i xerraire, mentre descobreix indrets o rememora experiències per un altre dels paisatges únics de casa nostra. Fins aquí no hi hauria res de sorprenent.

Gent de Sant Cugat, Sabadell, Sant Feliu de Codines, Barcelona,Vic, Arbúcies, i la Vall del Tenes, hem compartit un dia fred deixant-nos seduir per les formes de nom suggerent... Castellasses, Castell de la Pera, morro del Drac...., gaudint de la vista del Montcau i La Mola..., la llum i contrast de l’alzinar..., i responent a l’embranzida del vent, inevitable, un cop el camí de  pujada des de la vall d’Horta ens va fer arribar el coll d’Eres.

Hem respost tots plegats a l’atractiu d’un indret de casa nostra amb la complicitat que genera l’exercici de caminar... una mica com una cita a cegues amb una càrrega prèvia de sensacions positives.

En l’excursionisme de sender això és una cosa habitual.

El que no és habitual, com moltes coses a la vida, és que et passi a tu: un punt més per a l’autoestima de tots plegats, que convé que ens ho creiem això de poder ser.



Fins ben aviat.