CAMINADES 2x2

CAMINADES 2X2

Aquest és el nom d'una iniciativa oberta a tothom qui vulgui conèixer indrets propers a casa nostra a través de caminades matinals. Pensem que, sovint, no en sabem gaire d'allò que podem veure des de la finestra de la cuina de casa. És a dir som una mica ignorants del nostre jardí i... volem posar-hi remei!.

Ah!, el 2x2 és per la tracció a les dues cames.

ORGANITZA LA UEC DE LA VALL DEL TENES


dimarts, 10 de desembre del 2013

SORTIDA 15/12/2013 DEL PANTÀ A LA TORRE DEL BISBE

COLLSEROLA
DEL PANTÀ A LA TORRE DEL BISBE



Estrenem Collserola. És un parc a prop de casa. Gran, prou gran com per preveure’n la visita any rere any. És una illa verda dins un mar urbà de la regió metropolitana

L’itinerari és dins la zona oest del parc i permet la descoberta d’indrets d’història desconeguda. El pantà de Vallvidrera, regadiu per a Sarrià. El tren Mina Grott que feia la competència turística al parc d’atraccions del Tibidabo.



La torre del Bisbe. Mas probablement del segle XII, diu la crònica, sobre una torra de defensa. El  bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou,que va cedir el terreny per a construir al costat el monestir de Santa Margarida de Valldonzella.









Abans haurem trobat 
la Santa Creu d’Olorda 
just al coll de Collserola 
que els camins utilitzen
 per connectar el Baix Llobregat 
amb el Vallès Occidental.





 


Una matinal per bosc i a l’alçada de vistes panoràmiques per entre fullaraca humida o seca segons el vesant de la serra. Un exercici d’imaginació per paisatges propers i suggerents per a vestir la Història o construir les històries d’un mateix.
(cliqueu)

CRÒNICA 2X2 TARDOR ALS VOLCANS

 ...I VÀREM ARRIBAR A LA TARDOR






L’any passat la pluja ens va privar de la fageda d’en Jordà. Santa Pau i Olot varen ser l’alternativa: la tardor als plataners d’Olot.

Aquesta any al dia que tocava tampoc va poder ser. Altre cop la pluja.

Un dia següent va deixar fer encara que fos de reüll.

La fageda també és de bon caminar una mica ensopida. I és que... sorpresa la fulla encara hi era!!. 

L’escenari doncs estava servit. Potser no era perfecte o... pot ser sí. El cas és que feia badà. No hi havia contrallums però la diversitat de colors i tonalitats de tardor ja eren l’espectacle. Masos, planes, relleus, conreus, colors i formes que el caminar permet sentir-ne la humitat i les olors i gaudir del temps per imaginar-te o parlar d’històries.


Esmorzar al volcà que pren forma quan en divises el cràter. I Santa Margarida ven al mig d’allà on fa moltes tardors hauria estat reialme del foc. Aquest no era l’etern. I asseguts al jardí de l’ermita fem l’esmorzar merescut abans de tornar-hi.

El Croscat és proper a un abocador antic de la ciutat abans que l’indret  esdevingués parc. I ell mateix una cantera de terra volcànica aturada, qui ho diria, s’ha convertit  amb una mostra de color intens que a les hores contrastava amb el Pirineu proper recent blanc nevat.



I ja veieu...finalment varem arribar a la tardor