CAMINADES 2x2

CAMINADES 2X2

Aquest és el nom d'una iniciativa oberta a tothom qui vulgui conèixer indrets propers a casa nostra a través de caminades matinals. Pensem que, sovint, no en sabem gaire d'allò que podem veure des de la finestra de la cuina de casa. És a dir som una mica ignorants del nostre jardí i... volem posar-hi remei!.

Ah!, el 2x2 és per la tracció a les dues cames.

ORGANITZA LA UEC DE LA VALL DEL TENES


diumenge, 26 de maig del 2013

CRÒNICA 2X2:

 LA SERRA I EL PLA DE BUSA


La Vall d’Ora fou, diuen, escenari de batalles entre tropes musulmanes i les de Guifré I el Pilós i justament s’atribueix en aquella estada atrafegada la llegenda de les quatre barres com quatre dits de sang sobre un escut daurat. Els quatre dits de sang eren de Carles el Calb i la sang de la ferida del propi Guifré el Pilós a la batalla de la Vall d’Ora. Allà pel 897

 
Els elements imaginaris de les llegendes són habitualment aquells mites que esdevenen motiu de monuments. Emplaçar-los en un paisatge és afegir un atractiu més per a la seva visita.






A la serra de Busa no li calen aquests  incentius. El seu paisatge natural  de graus i cingleres ja és prou motiu per desvetllar emocions i estímuls que conviden a la visita d’aquest indret una mica o molt amagat de la geografia del nostre país. Potser la dificultat d’accedir-hi va ser en altre temps el motiu per a l’establiment dels masos que ara admirem per la seva pervivència i per les seva arquitectura que té la qualitat de dialogar permanentment amb el paisatge.






De fet la dita del sempre plou sobre mullat és adequada per a la Serra de Busa: la presó de Busa, les balmes convertides en habitacles de resistència a la guerra del Francés, l’esglèsia de Sant Pere Graudescales, element de l’antic monestir, el pla de Busa, la miranda sobre la Serra dels Bastets, El Pedraforca per la basant poc coneguda que amaga la forcadura, la..., són motius d’interès que hi pots trobar en el recorregut de tot un dia d’excursió.






I fent honor a la dita del plou sobre mullat el dia ens va obsequiar amb un xàfec i pedregada de capelina i pas de no posar-se nerviós fins que... agafes la directa cap a l’aixopluc reduït del cotxe.

És una manera de viure el paisatge en tots els seus estats.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada