Les dues vistes, una aturats a la carretera mentre marxàvem, la de dalt, i l'altra des de Gósol, és el màxim que vàrem veure de la forcadura del Pedraforca. Frustrant. Des de l'Estasen el camí, ben marcat, s'endinsa al bosc i perd altura. La forcadura saps que hi és però ni la olores.
Conclusió no ens van agradar els últims... posem 150º.
Finalment la volta va ser al revés de com estava prevista i Gósol s'amagava tot pujant camí de la Font dels Terrers.
Paisatge obert amb un dia poc transparent. Camí agradable de prat i d'una mica de bosc amb aturades tranqil·les que deixen fer l'exercici d'identificar territori. Val la pena saber per on passes i ha on porta aquella vall que s'amaga.
La part alta del Pedraforca no és veu fins que es fa el canvi de vessant pel Collell. Les crestes rocoses son el punt i final d'un paisatge de tonalitats verdes i ombres que es dilueixen a l'horitzó.
El contrast, l'exuberància colorista i vital d'algun arbre arran de camí són altres motius per fer el babau meravellat.
El contrast, l'exuberància colorista i vital d'algun arbre arran de camí són altres motius per fer el babau meravellat.
I l'Estasen arriba i el camí ben marcat s'endinsa pel bosc que perd alçada i ...bé això ja ho hem dit...
i només queda arribar a Gósol per l'altra porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada