...els francesos sempre i surten perdent.
Fou un Sant Jeroni ventat no
gaire hospitalari. Bé no gens. La nostra estada va ser, malgrat tot, prou
llarga tot esperant el torn per fer la foto al millor lloc. La sala mirador de
casa seva era plena de gent.
Som dins un mon que l’envolta un perfil suggestiu per a la
imaginació, ja bades, i mimètic amb
formes diverses que fan xerrar, ja t’atures a badar.
I així passa el dia mentre fas els gairebé mil metres de desnivell de pujada d’anar fent, des de Collbató i de baixada, sobtada, pel camí dels francesos. També pot ser al revés. És clar. En tot cas, pels caminaires, els francesos sempre i surten perdent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada