Sorpresa, en aquest cas gratificant, és allò que passa quan no hi comptes.
La sortida al PARC DE SANT LLORENÇ ha estat la trobada de gent amant del caminar “tranquil” – res a veure amb adormit - i xerraire, mentre descobreix indrets o rememora experiències per un altre dels paisatges únics de casa nostra. Fins aquí no hi hauria res de sorprenent.
Gent de Sant Cugat, Sabadell, Sant Feliu de Codines, Barcelona,Vic, Arbúcies, i la Vall del Tenes, hem compartit un dia fred deixant-nos seduir per les formes de nom suggerent... Castellasses, Castell de la Pera, morro del Drac...., gaudint de la vista del Montcau i La Mola..., la llum i contrast de l’alzinar..., i responent a l’embranzida del vent, inevitable, un cop el camí de pujada des de la vall d’Horta ens va fer arribar el coll d’Eres.
Hem respost tots plegats a l’atractiu d’un indret de casa nostra amb la complicitat que genera l’exercici de caminar... una mica com una cita a cegues amb una càrrega prèvia de sensacions positives.
En l’excursionisme de sender això és una cosa habitual.
El que no és habitual, com moltes coses a la vida, és que et passi a tu: un punt més per a l’autoestima de tots plegats, que convé que ens ho creiem això de poder ser.
Fins ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada