CAMÍ DE RONDA:
TORREVALENTINA / PLATJA D'ARO
La torre que sobresurt per deixar-se veure, no és la Valentina. És una construcció més recent i es diu Puigcerdà. La de debò, la Valentina, la del segle XI, és visualment tímida. No sabem com seria en el paisatge del segle XI, però tenia la missió de vigilar als pirates.
Calonge i les Gavarres de fa temps ha estat un assentament humà. Dolmens, poblats ibèrics, viles romanes d’estiu, el turisme ve d’antic, castell medieval, ...fins al turisme d’ara.
Un dia de calma o tramuntana lleu, imperceptible a la costa, visible a l’horitzó. Dia clar i transparent, llums de pel·lícula, i paisatge per mullar-hi els peus amb l’onatge tranquil i refrescant.
Bosc de pi fins arran de costa, brava per la roca torturada per les llevantades, també braves, i que permeten un camí a cops esllavissat i sempre giravoltat per arrapar-se al litoral de topografia complicada.
L’hivern, és un bon temps per poder trepitjar l’arena i deixa empremtes en mig d’un silenci desconegut i sovint, poc imaginat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada