I tant que esclata!
És un primer pla
fantàstic de perspectives que s’allarguen fins aquell infinit en que tot es
difumina.
Una matinal de
caminar plàcid per un relleu ple de calma plana: el seu nom no es traïdor quan
la meteorologia no és borrascosa. I varem ser afortunats.
L’objectiu, per
dir-ho d’alguna manera, era el Sui. És allò de concretar un punt dins d’un lloc
indefinit. Els plans són superfícies imprecises i si són de la calma encara més.
Un cop situats al pla s’ha d’anar a algun lloc i a la Calma és el cim del Sui.
En un dia així, esmorzar en un balcó
del nostre territori be val una exclamació de bandera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada